
présente :
400 ans des danseurs de Sainte Orosia
1623 – 2023
Jaca
« SENTENCIOSAS LYRAS… »
Les vieux danseurs avaient pour habitude d’exécuter leurs danses à certains moments des festivités : que ce soit entre les prières, les oraisons et le sommeil perdu pendant la veillée de Sainte Orosia, ou encore pendant la vénération de sa dépouille le lendemain matin. En plus de ces danses, on y récitait divers poèmes, sentenciosas lyras (des vers révérencieux) selon les textes anciens, qui divertissaient le public rassemblé là qui attendait avec impatience le déroulement des festivités :
V.O. [1702] Y en este tiempo mientras se sacan las mantillas, de las
dos Compañias de Danzarines con sus Salterios, la una delante
de la Capilla, y la otra en presencia de la Ciudad, entretienen con
primorosas mudanças, y sentenciosas Lyras, que hacen, y dizen á
la Santa, al piadosamente impaciente concurso, templandole, ó
divirtiéndole la pena de tanta espera, y dilación de vér yá, y venerar,
y adorar con el coraçon su prodigiosa Patrona, y Reina
(ALAVÉS Y LASALA, Alberto, Compendio de la vida Magna…
de la Gloriosa… Santa Orosia, p. 165. Año 1702)
Ces poèmes sont les paroles des chants religieux que les différents maîtres de chapelle de la cathédrale de Jaca écrivaient chaque année pour ces festivités. Bien qu’ils aient été écrits en premier lieu pour les enfants de chœur de l’église, il semble qu’en raison de la structure de leur composition, ils aient également été récités par les danseurs eux-mêmes, de la même manière que d’autres textes sont aujourd’hui récités par les « danzantes » de tout l’Aragon dans les célèbres « pastoradas » [NDT : dialogue théâtralisé entre deux bergers], dialogues ou circonlocutions, comme on les appelle.
Certaines de ces compositions sont écrites en aragonais de la région de la Chaca [NDT : Jaca, en aragonais] des XVIIe et XVIIIe siècles, c’est-à-dire en chaqués [NDT : en aragonais de Jaca]. Elles montrent différents aspects de la vie quotidienne du Campo de Jaca et constituent de petits trésors linguistiques et folkloriques de l’époque.
DANSE DIALOGUE EN L’HONNEUR DE SAINTE OROSIA
Sous les titres de Danza diálogo en honor a Santa Orosia et Fabla de Santa Orosia, le chanoine et archiviste Mgr Juan Fco. Aznárez a recomposé ces deux poèmes à partir de chants religieux conservés dans la cathédrale de Jaca. Le premier, composé par le maître de chapelle Francisco Viñas en 1727, s’intitule Desde los barrancos de Ulle et, avec le second, Fabla de Santa Orosia, a été récité par les « danzantes » du « paloteao » lors du concours de « dance » qui a eu lieu en 1959 au Teatro Principal de Saragosse.
VENIZ TODOS A BAILAR
Le texte suivant appartient au chant religieux intitulé Veniz todos a bailar du maître de chapelle Francisco Viñas, datant de 1722. Comme pour certains des textes précédents, le chanoine Juan Fco. Aznárez l’a recomposé en 1959 pour qu’il soit utilisé par les « danzantes » lors du concours de « dances » organisé à Saragosse, en le nommant Invitación a chesos. Le texte présenté ici est celui publié par Sara Escuer Salcedo dans son ouvrage Villancicos y cantadas en la catedral de Jaca, DPZ, Institución Fernando el Católico, 2020.
[Légendes]
Musicien à la flûte à trois trous et tambourin à cordes du Régiment Jaén.
Musée de l’Armée de Tolède.
1793.
Vue de Jaca et ses murailles.
Fin du XIXe siècle.
Chapiteau du Roi David et les Musiciens.
Cathédrale de Jaca.
NdT : V.O. : Poèmes/Chants aragonais
Panneau 13- Sentenciosas lyras (Durée 4.24)
Exposition de :
Manuel Tomeo Turón,
Grupo Folklórico Alto Aragón

Traductions en français et occitan gascon par :
Michaël Barret,
Gat-Esquiròu

Lu par :
Mathilde Dupuy,
Françoise Raffin,
Christian Josué,
Amistança-Amistanza

400 ans deus dançaires de Senta Orosia
1623 – 2023
Chaca
« SENTENCIOSAS LYRAS… »
Qu’èra la costuma entaus ancians dançaires que, enter las pregàrias, las orasons e lo som perdut pendent la velhada de Senta Orosia, o enqüèra pendent la veneracion de la soa despulha l’endedia matin, executèssen las lors danças a daubuns moments de las festivitats. En mei d’aqueras danças, que s’i recitavan divèrs poèmas, sentenciosas lyras (vèrs reverenciós) segon los tèxtes ancians, qui divertivan lo public aquiu amassat qui esperava dab impaciéncia lo debanar de las festivitats :
V.O. [1702] Y en este tiempo mientras se sacan las mantillas, de las
dos Compañias de Danzarines con sus Salterios, la una delante
de la Capilla, y la otra en presencia de la Ciudad, entretienen con
primorosas mudanças, y sentenciosas Lyras, que hacen, y dizen á
la Santa, al piadosamente impaciente concurso, templandole, ó
divirtiéndole la pena de tanta espera, y dilación de vér yá, y venerar,
y adorar con el coraçon su prodigiosa Patrona, y Reina
(ALAVÉS Y LASALA, Alberto, Compendio de la vida Magna…
de la Gloriosa… Santa Orosia, p. 165. Año 1702)
Aqueths poèmas que son las paraulas de las cantas religiosas que los diferents mèstes de capèra de la catedrau de Chaca escrivèn cada annada entad aqueras festivitats. Ja que podossen estats escriuts purmèr entaus clergons de la glèisa, que sembla que, pr’amor de l’estructura de la lor composicion, èran autanplan recitats peus dançaires medishs, de la medisha faiçon qu’autes tèxtes son uei recitats peus « danzantes » de tot Aragon dens las famosas « pastoradas » [NDT : dialògue teatralisat enter dus pastors], dialògues o circonlocucions, segon las apèran.
Daubuas d’aqueras composicions que son escriutas en aragonés de la region de la Chaca deus sègles XVIIau e XVIIIau, qu’ei a díser en chaqués [NDT : en aragonés de Chaca]. Que muishan diferents aspèctes de la vita vitanta deu Campo de Chaca e que constitueishen petits tesaurs lingüistics e folclorics de l’epòca.
DANÇA DIALÒGUE EN AUNOR DE SENTA OROSIA
Dab los títols de Danza diálogo en honor a Santa Orosia e Fabla de Santa Orosia, lo canonge e archivista Monsenhor Juan Fco. Aznárez que recompausè aqueths dus poèmas a partir de cantas religiosas conservadas dens la catedrau de Chaca. Lo purmèr, compausat peu mèste de capèra Francisco Viñas en 1727, que s’entitola DESDE LOS BARRANCOS DE ULLE e, dab lo segond, FABLA DE SANTA OROSIA, qu’estón recitats peus « danzantes » deu « paloteao » pendent lo concors de « dances » qui’s tienó en 1959 au Teatro Principau de Saragòssa.
VENIZ TODOS A BAILAR
Lo tèxte seguent qu’ei un extrèit de la canta religiosa entitolada Veniz todos a bailar deu mèste de capèra Francisco Viñas, de 1722. Com entà daubuns deus tèxtes anteriors, lo canonge Monsenhor Juan Fco. Aznárez que’u recompausè en 1959 entà qu’estosse emplegat peus « danzantes » pendent lo concors de « dances » organisat a Saragòssa, en titolà’u Invitación a chesos. Lo tèxte presentat aquiu qu’ei lo publicat per Sara Escuer Salcedo dens lo son obratge Villancicos y cantadas en la catedral de Jaca, DPZ, Institución Fernando el Católico, 2020.
[Legendas]
Musician dab flabuta de tres traucs e tamborin de còrdas deu Regiment Jaén.
Musèu de l’Armada de Toledo.
1793.
Vista de Chaca e las soas murralhas.
Fin deu sègle XIXau.
Capitèth deu Rei Dàvid e los Musicians.
Catedrau de Chaca.
NdT : V.O. : Poèmas/Cants aragonés
Panèu 13- Sentenciosas lyras (Durada 5.16)
Mustra de :
Manuel Tomeo Turón,
Grupo Folklórico Alto Aragón

Traduccions en francés e occitan gascon per :
Michaël Barret,
Gat-Esquiròu

Lejut per :
Jacky Poustis,
Amistança-Amistanza
